Diari Avui 20/4/2007
Diàleg. DE FIL DE VINT. 'El coronel Macià'
Isabel-Clara Simó

Ja he tingut l'oportunitat de veure El coronel Macià, de Josep Maria Forn. No puc fer de crític de cinema, així doncs em limitaré a dir que em sembla un pel·lícula de factura impecable, amb una interpretació excel·lent i una càmera elegant -tot i algunes escenes de masses, on es nota la manca de pressupost-. I també que m'ha semblat una d'aquelles pel·lícules que seran una fita en la història de la filmografia catalana, a l'alçada i l'ambició de La piel quemada i Companys, del mateix realitzador. També, que el llenguatge metafòric funciona molt bé i que els referents polítics i culturals són oportuns. I, sobretot, voldria dir que és una pel·lícula atenta a buscar la trajectòria psicològica d'un militar espanyol cap a posicions independentistes, un personatge que, malgrat la seva inicial lleialtat a l'exèrcit, se sent assetjat pels continus insults i menyspreus a Catalunya. L'actuació d'Abel Folk és irreprotxable.

Crec que tots els catalans hauríem de veure aquesta pel·lícula. No podem ignorar-la, ni deixar de respectar la seva honestedat intel·lectual i artística. I l'hem d'aplaudir. Ens aquests moments, de pillatge informatiu i cultural, tot i una democràcia consolidada però hostil als interessos i als sentiments catalans, hem d'anar a aplaudir l'únic home que va planificar, militarment i política, la independència de Catalunya. I, molt en especial, hi han d'anar els seguidors d'Esquerra Republicana. No pretén ser una pel·lícula històrica, i fins i tot conté llicències a la fantasia: és una pel·lícula, però, en què el protagonista ho som tots nosaltres. No hi falteu.