contacto

La Mañana 18/1/2007
UNA ÈPOCA BRILLANT DELS FAMOSOS OLIS DE LES BORGES BLANQUES El president Macià i l'oli

JOSEP P. SEGURA I
GARSABALL
INVESTIGADOR SOBRE MACIÀ

“Fill d’una modestíssima família, els meus pares eren de les Borges Blanques, amb el seu treball el meu pare va guanyar alguns diners traslladant-se a Vilanova i la Geltrú, on vaig néixer l’any 1859...”. Es tracta d’una narració autobiogràfica que Macià deixà escrita. S’han escrit moltes pàgines al voltant de la gloriosa i també controvertida carrera política-presidencial de l’avi, en Francesc Macià i Llussà, prou coneguda pels interessats en el perssonatge, hi ha però, una faceta poc explicada i divulgada de la seva defensa incanssable dels olis de les Borges Blanques i de les Garrigues.

El senyor Macià, com se l’anomenava a les Borges, tingué des dels seus inicis una forta atenció preferent amb la població dels seus pares: les Borges Blanques. L’any 1892, Macià i el seu sogre, n’Agapito Lamarca i Quintana, arquitecte i enginyer (originari per part maternal de Granyena de les Garrigues), col·laboren conjuntament en unes obres de canalització d’aigües per a l’Ajuntament de les Borges (Macià aleshores era enginyer militar amb destinació a Lleida).

Dins la seva biografia és important citar que en una sessió municipal de l’Ajuntament se’l declara fill adoptiu de la vila borgenca, fou l’any 1892. El seu pare, Joan Macià Artigues, resident a Vilanova i la Geltrú, va adquirir un petit llagut capitanejat pel borgenc Gayetà Viles, amb la finalitat de poder transportar oli via marítima a diferents poblacions de la costa mediterrània. Segons un document conservat en una col·lecció particular, sabem que en Joan Macià fins i tot arrendava algun molí a les Borges durant la campanya de l’oliva.

El futur diputat-president (fill il·lustre de nostres contrades garriguenques) de ben jove ja va adquirir la sensibilitat a la seva llar de la realitat de l’oli i la seva problemàtica comercial; recordem que de petit passava temporades amb la família a les Borges, no perdent mai d’aquesta manera la vinculació amb el món pagès i la seva realitat agrícola.

En uns fets prou coneguts l’any 1905, es negà a signar una adhesió als militars assaltants de la impremta del setmanari catalanista El cu-cut, Macià per aquest motiu tingué discrepàncies amb els seus companys de l’exèrcit, i més endavant es retirà de militar, la qual era la professió més ràpida d’ascens social a l’Espanya del moment. Deixà l’exèrcit amb el grau de tinent coronel i a pocs passos d’assolir el de coronel d’Enginyers Militars que li havien promès. Aquesta part biogràfica queda ben reflectida en l’excel·lent pel·lícula El coronel Macià, de J. M. Forn, recentment preestranada a les Borges.

L’any 1907, Macià fou proclamat diputat a corts pel districte electoral de les Borges Blanques, dins les llistes de Solidaritat Catalana, i representarà aquesta ciutat com a diputat fins a l’any 1923.

El futur president de la Generalitat de Catalunya forjarà per sempre una sòlida vinculació amb les Borges, pàtria dels seus pares i avanpassats. Macià, políticament i espiritualment es formarà al districte borgenc, plaça forta dels seus fidels electors, i des de bon començament com a diputat tingué molt clar els problemes dels seus conciutadans: carreteres, comercialització d’olis, ensenyament...

A les Borges, a finals del segle XIX i principis del XX, hi havia noranta premses de barra i nou de racó, repartides en seixanta-dos molins. En aquesta població hi tenien representació comissionistes de França i Itàlia, fou una època brillant que consolidaren el mercat internacional els famosos olis de les Borges Blanques. La seva primera intervenció al Congrés dels Diputats, l’any 1907, ja va formular una pregunta al ministre de Foment demanant que s’evités o es regulés la barreja de l’oli d’oliva amb altres tipus d’olis de llavors, tot plegat per mantenir el prestigi de l’oli de les Garrigues.

En el programa de la Festa Major de les Borges de l’any 1913, en fa la presentació escrita el diputat Macià, on ens diu: “les xemeneies de les fabriques d’oli pregonen arreu la empenta industrial dels teus fills, al ensemps que son carácter comercial i emprenedor conseguint fer mundial lo teu nom… proposeu la instalacio de una estació olivarera i ab aixó altres projectes que caminen depresa...”.

La revista Sempre Avant, editada quinzenalment a les Borges Blanques, en el número 2 de l’any 1920, la crònica del moment ens parla d’un important acte que es realitzà al teatre Fomento de Borges, en el qual intervengué el diputat Macià, entre altres coses digué: “...en la questió dels olis Espanya per ésser el pais que produeix mes oli del mon, si tingues bons governs, facilitaria la sortida dels kilos que sobren… com que la producció augmenta en un 20% cada cinc anys, deixant exportar els 90 milions que sobren, representaria l’entrada de prop de 700 milions de pessetes… que ha fet el govern? en compte de donar facilitats, ha posat un gravamen que representa mes del 80% del seu valor, entronitzar un regim injust, la perdua de mes de 50 milions de pesetes perque sense aquests entrebancs els mercats estrangers pagarien mes els olis, un regim de taxa redicol comparant-lo amb altres taxes i amb la situació economica general, davant d’aquest desgavell cal l’organitzacio de tots per a donar a entendre al govern que si segueixen burlant-se del poble dimitirem nostres carregs i no pagarem i agafarem les escombres… (ovació)”. L’any 1921, en una discussió al Congrés dels Diputats al voltant del tema de l’oli, Macià digué: “no soy productor, ni fabricante, ni exportador, ni comerciante en aceites, pero estoy en el deber de defender esa produccion porque represento una provincia que tiene cifrada en ella su vida”.

En la constitució provisional de la república Catalana, redactada a l’exili de l’Havana l’any 1928 sota la presidència de Francesc Macià, diu en el seu article 198 que“es procurarà la millor puresa i la possible estandarització dels olis catalans, i s’evitarà que aquest siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderies d’aquest països”.

L’any 1932, sota el mandat del president Macià, la Generalitat va adquirir els terrenys que avui ocupa l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques amb l’objectiu i finalitat de crear-hi un centre d’investigació sobre l’oli. Francesc Macià i Llussà, fill d’en Joan Macià de cal Ganyada de les Borges Blanques, morí el dia de Nadal de l’any 1933.

volver
CastellanoCatalàEnglish
Josep María Forn Web salir