Diari de Girona 22/5/06
La vella dita que els pobles repeteixen la seva història és un fet

M.MASÓ

Localitzacions. A camprodon. Darrere Forn hi ha el centre de la vila.

El rodatge comença el 29 de maig.

I les primeres escenes les rodarem al Palau de Pedralbes convertit en Govern Militar de Lleida. Aquesta és una pel·lícula de ficció sobre fets reals de la vida de Macià, principalment entre 1905 i 1907. El punt d´arrencada és quan, el 1905, oficials de la guarnició de Barcelona assalten una revista, El Cu-cut, i un diari, La Veu de Catalunya, i ho destrossen tot. En aquell moment Francesc Macià era cap de la comandància d´enginyers de Lleida.

I...

A un tinent coronel de quaranta i tants anys, ben situat, casat amb una de les hereves més importants de Lleida (Eugènia Lamarca), amb una finca impressionant i 3 fills li agafa la rauxa i entra en conflicte amb els seus companys i l´Exèrcit.

Vostè afirma que la pel·lícula és una d´actualitat «brutal».
Mira, aquest projecte el vaig començar fa tres anys i mig, quan el tripartit ni havia nascut ni es parlava de la reforma de l´Estatut. Jo volia acabar la pel·lícula el 2005, però no ha estat possible, perquè aixecar econòmicament el projecte ha costat molt (si Televisió de Catalunya no hagués entrat com a coproductora, la pel·lícula no es podria fer).

I ara...

La problemàtica política de la pel·lícula reflecteix exactament els mateixos problemes d´avui. Et trobes els problemes de l´aigua, l´Ebre, l´Estatut, la Mancomunitat, l´Exèrcit... Per tant, crec que la pel·lícula arribarà en un moment molt oportú per tal que tots reflexionem sobre la figura de Macià. De fet, hi ha algunes institucions que volen promoure un debat sobre ell. Fixa´t que, en el debat de l´Estatut, quasi tots els partits polítics l´han citat. Quan van a Madrid, tots els ponents el citen i fa quatre dies, amb motiu del trencament amb ERC, el president Maragall va tornar a parlar de Macià. Aquella vella dita de què els pobles repeteixen la seva història és un fet. I qui no coneix la seva identitat torna a caure en els mateixos defectes.

Abel Folk encarnarà Macià. Què pot dir de la resta del repartiment?
Marta Marco fa d´Eugènia Lamarca i, en un repartiment amb 70 personatges, treballen Juan Luis Galiardo, Jordi Dauder, Xabier Elorriaga, Fermí Reixach...
A Galiardo el veig d´uniforme.
Home, és clar. Fa de capità general Polavieja.
I hi ha personatge inventats com el d´una historiadora irlandesa...
Que ve a Catalunya a acabar un llibre i fer una sèrie de reportatges i es troba immersa en els esdeveniments. La premsa té molta importància en aquesta pel·lícula: tot arrenca en una revista i un diari, un personatge molt important és un periodista de La Veu i, com a un subtema, hi ha la ràdio.
Avui vostè i part del seu equip són a Camprodon donant el darrer cop d´ull a les localitzacions. On rodaran, finalment?
Tindrem un centre a Barcelona, on rodarem a l´Ajuntament, la delegació del Govern, el Parlament, el Casino de l´Aliança del Poblenou... També serà un centre important Vilanova i la Geltrú -on Macià va néixer el 1859- ja que, per exemple, l´assalt a La Veu el farem a la rambla de Vilanova. Un altre centre important serà les Borges Blanques i aquí al Ripollès és on estarem més temps, uns 6 o 7 dies d´un total de 7 setmanes de rodatge. Treballarem a Camprodon, Molló i Coll d´Ares.
Quines expectatives té per a l´exhibició?
La gent no creu en aquesta pel·lícula, però jo sí i estic segur que serà un èxit de públic a Catalunya. Crec que, en principi, serà mal rebuda o vista amb distància a la resta d´Espanya, però penso jugar la carta cinematogràfica.
Què vol dir?
Intento fer la pel·lícula amb una gran qualitat cinematogràfica -per exemple, l´operador serà Jaume Peracaula i la música va a càrrec d´Albert Guinovart- i penso que, com a mínim, podrà ser apreciada pels cinèfils. La idea és anar a un festival internacional i llavors fer una mínima distribució a Espanya.
Quan podria ser l´estrena?
Hi haurà un temps de postproducció força prolongat, però la pel·lícula pot estar acabada cap a l´octubre o el novembre. Ateses les circumstàncies del mercat, no m´atreveixo a dir quan pot estrenar-se. Crec que no trigarà gaire. Ah! Aquesta pel·lícula no vol ser gens acadèmica. Vol ser transgressora.
Com?
Hi ha un aspecte molt important de dibuixos animats, a càrrec d´un clàssic, l´Amorós, i que s´inspira en els dibuixos de Joan Garcia Junceda, ninotaire molt famós el 1905.