El punt 20/4/2007
La «conversió» de Macià arriba al cinema de la mà d'Abel Folk
Mostra el trànsit de militar a president en el film de Josep Maria Forn

XAVI AGUILAT. Barcelona

El coronel Macià, la pel·lícula sobre el president de la Generalitat que Josep Maria Forn ha estat preparant durant els quatre últims anys, arriba avui a les pantalles amb vocació de «donar llum a una figura que és en boca de tots els polítics, però que en el fons és un gran desconegut». El director barceloní, que el 1979 va estrenar Companys, procés a Catalunya, centra aquest film interpretat per Abel Folk en «la sortida de Macià de l'exèrcit espanyol i el procés de presa de consciència política».

Foto: TOSHIKO SAKURAI EL PUNT

+ A dalt, Molly Malcolm, Josep Maria Forn, Abel Folk i Marta Marco, durant la presentació d'ahir. A baix, Macià en un moment del film. Foto: TOSHIKO SAKURAI EL PUNT

El biopic sobre Francesc Macià és un projecte que fa temps que Josep Maria Forn tenia pendent. «El cinema m'ha donat molt i ara jo vull donar-li alguna cosa. He de fer aquesta pel·lícula encara que em costi diners o que hagi d'hipotecar el que faci falta», va dir als responsables de Televisió de Catalunya quan va anar a buscar suport per tirar endavant la producció. Finalment, després de quatre anys de treball i deu guions diferents, la pel·lícula arriba avui a les pantalles amb la seva «mirada personal» a la figura de l'expresident de la Generalitat.

El film se centra en els anys de joventut de Macià i els motius que el van portar a deixar l'exèrcit espanyol, en el qual va passar 32 anys i on va estar a punt de ser coronel. Partint de l'assalt, el 1905, a les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya, uns fets que van motivar el seu desengany i la posterior sortida de l'exèrcit, i la seva conversió en polític, la pel·lícula ressegueix el procés que du Macià de declarar-se «profundamente español y profundamente militar» a crear l'Estat Català, combatre de manera armada la dictadura de Primo de Rivera (el film atribueix el fracàs a una traïció, mentre que alguns historiadors s'estimen més parlar d'una acció quimèrica o mal planificada) i a proclamar la República catalana.

Tot i el rigor i el treball de documentació, Forn alerta al principi del film que es tracta d'una ficció perquè, a banda de personatges reals com ara la dona de Macià (Marta Marco) i d'històrics com ara el ministre de la Guerra, el capità general Polavieja, Ventura Gassol, Alfons XIII, Cambó i Maura, el director introdueix personatges inventats, com una historiadora britànica, interpretada per Molly Malcolm, i un periodista.

Forn remarca que, tot i que ha passat gairebé un segle dels fets, el seu film «continua d'actualitat perquè parla d'aspectes com ara l'Estatut, la problemàtica de l'aigua de l'Ebre i la relació del govern amb l'exèrcit».

Abel Folk, que per interpretar l'expresident es va aprimar dotze quilos, va assegurar que aquesta era «la millor interpretació» de la seva trajectòria. Per Folk, El coronel Macià «té un bon guió, entreté, emociona i, al mateix temps, educa parlant de fets importants de la nostra història», i per això considera que podria contribuir al que «els polítics catalans sempre demanen: fer pedagogia a Espanya per donar a conèixer la realitat de Catalunya».

«Macià era un boig meravellós que tenia una idea i no li feia res morir per ella», va dir l'actor sobre el seu personatge, de qui li va agradar especialment que fes «una cosa que ara no és gens moda: canviar d'opinió i anar d'un extrem a l'altre».

Tot i que el film arriba avui als cinemes de manera convencional, des del mes de desembre Forn ha estat fent preestrenes a diferents localitats, especialment les que van acollir el rodatge del film i a capitals com ara Lleida i Girona.