contacte

La Mañana 7/3/2007
De pel·lícula

Josep Tarragona i Montalvo

Crec que la pel·lícula El coronel Macià convencerà tant l'espectador casual que aspira bàsciament a passar una bona estona com al més exigent que cerqui aprofundir sobre el personatge. No es pot demanar més d'una obra de cinema: si no hi busques res, t'entreté amb delícia; si t'interessa l'assumpte, t'agrada molt. Per arrodonir-ho, la pel·lícula ha estat objecte d'estrena oficial al Teatre Principal de Lleida.

El film resulta estimulant per als afeccionats al segle XX i arriba al cor i la ment dels qui tenen plantejaments catalanistes. Entronca amb la millor tradició de cinema d'arrel històrica, dins la qual s'insereix de ple dret. El seu director, Josep María Forn, presenta un brillant i evocador testimoni d' episodis claus. Demostra l'enorme potencial de producció cultural que roman al país, i que sempre aflora, malgrat tot.

El coronel Macià cavalca sobre més de tres intenses dècades, resseguides en bona part per una parella jovial de periodistes, un català i una irlandesa. Al meu parer, un dels seus mèrits més notables és l'estudi de la dimensió moral del president, que fou una infreqüent combinació d'idealisme entranyable i elegància formal, agudament copsats. Tant que, a mesura que Macià envelleix i li plategen els cabells i les celles, un esdevé perplex i s'interroga si l'actor (Abel Folk) no ha acabat posseint de tal manera Macià, o posseit per ell, que esdevé tal végada més real, més autentic, más genuí, i més president, que el veritable.

El realt discorre guarnit per una mena de sobrietat luxosa. Ofereix una recreació pulcra, és detallista i acredita bon gust. Abasta la densitat dels debats parlamentaris de l'època. Assoleix la seva major densitat i probablement la major qualitat en abordar l'angoixant conflicte entre la vocació militar -i per tant la vessant ordenada, articulada, jeràrquica, disciplinada- de Macià, i el seu instintiu rebuig de les injustícies que infligia Madrid a Catalunya, amb incidents tan coneguts com el tèrbol i bàrbar assalt al setmanari El Cut-cut i La Veu de Catalunya.

Macià reacciona en contra d'un exèrcit llavors colèric pel devessall de derrotest i esdevé un membre estrany dins el cos militar, que opta per abandonar, fent un pas dur i difícil, adolorit, sense renunciar mai del tot a un rictus marcial i un posat fibrós i cavalleresc.

El coronel evoluciona, emigra de forma pausada, inflexible, cap a una visió liberal, social, catalanista del seu pensament. La seva posterior acció política va estar nodrida de tossuderia i obstinació, a frec de la utopia, ben just al límit de la capacitat de resitència.

Aquest canvi, la transició de l'uniforme a la senyera, del jurament al discurs, la contradicció personal i la seva resolució inapel·lable, és allò que la pel·lícula dissecciona amb excel·lència, i dóna estatura definitiva a l'obra en conjunt.

La trasnformació de Macià queda cisellada de forma creïble. Una versemblança que no relega ni la mística del dilema, ni l'èpica del canvi ni la transcendència de la decisió.

Un cop convertit en polític, els fets se succeeixen aigües avall sense parar, tal vegada amb precipitació: l'etapa de diputat a Madrid, el trecament de Solidaritat Catalana, el distanciament amb Cambó (de qui malauradament ofereix un retrar molt tòpic), el quimèric alliberament de Catalunya des de Prats de Motlló, el judici a París i finalment, l'esclat d'il·lució per la procamació de la Generalitat i de la República.

Tancat el cercle, veiem uns nens fent volar un estel a la platja, igual que se'ns havia dit que feia Macià de petit. La imatge ens deixa pensant en l'amplada vertiginosa de la seva vida, i els fets grandiosos que va protagonitzar. L'avi la va segellar amb lletres daurades en portar l'esperança i la joia a un poble que el va estimar per la seva llarga lluita d'incorregible apassionat d'altes i nobles creences.

Esperaça i joia que sembla complicat detectar en la política catalana d'avui dia. Però aquesta seria ja una altra pel·lícula. Enhorabona a tots els qui han fet possible aquesta pel·lícula.

tornar
CastellanoCatalàEnglish
Josep María Forn Web sortir