El periódico 4/5/2007
El coronel Macià

JOAN Tapia

Aquí el cinema polític no abunda. Per això s'ha de saludar la pel.lícula del veterà director Josep Maria Forn que s'acaba d'estrenar. El coronel Macià ens explica amb bon ofici i garra comercial la transformació d'un escrupolós i apolític tinent coronel de l'Exèrcit, format a l'Escola d'Enginyers de Guadalajara, en un diputat de Solidaritat Catalana per les Borges Blanques al Congrés dels Diputats de Madrid.

Els moments en què el tinent coronel entra en conflicte --arran de l'assalt militar a les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut i de La Veu de Catalunya-- amb els comandaments de l'Exèrcit són magistrals. Així com els que relaten la seva trajectòria parlamentària i la seva conversió al catalanisme. Ha passat un segle, però el discurs militar predominant llavors no està gaire lluny del d'alguns polítics d'avui. Com el d'Antonio Maura que titlla de "montón" Solidaritat Catalana i té una concepció d'Espanya, propietat exclusiva dels estaments de la dreta, que impulsa a plantar cara al coronel Macià. També són suggerents els diàlegs del distanciament entre Macià i Francesc Cambó, el líder de la Lliga.

És veritat que després --quan narra el conat d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló-- es voreja un romanticisme que pinta Macià --Xavier Marcé dixit-- com un "il.luminat". Però la pel.lícula acaba quan Macià abandona la lògica militar --el conat de Prats de Molló és tributari d'aquesta lògica-- i torna a Catalunya el febrer del 1931.

Aleshores el coronel Macià deixa la lògica militar i el romanticisme i ho substitueix per la política. Josep Maria Forn té aquí pendent una altra pel.lícula: El President Macià. ¿Què caracteritza el president Macià? La seva capacitat de pacte amb la realitat. Primer, la integració del seu independentista Estat Català en un partit més ampli i menys ideològic: Esquerra Republicana de Catalunya, que guanya les dues eleccions de l'any 1931. Segon, el pacte amb el Govern republicà per enterrar la República Catalana i restaurar la Generalitat. Tercer, la participació d'ERC --Lluís Companys, ministre de Marina, després Jaume Carner d'Hisenda-- en els governs de Madrid. I quart, el consens per a l'Estatut de Núria i l'acceptació de retallades en un text ja votat pels catalans. La intuïció política de Macià va aconseguir per a Catalunya l'únic període d'autogovern des de l'any 1714 fins al retorn de Tarradellas i l'elecció de Pujol.

¿Aquesta capacitat de pacte, de rectificació, és la que mateixa caracteritza el Carod del 2007? ¿És la que dibuixa Puigcercós quan, contestant a Lluís Foix sobre l'ètica de la convicció i la de la responsabilitat, parla de "la rauxa" i "el seny"? A meditar després de veure El Coronel Macià.