Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona el novembre de 1905, tot just per assistir a l’assalt de 200 militars amb destrals a l’impremta del setmanari Cu-Cut i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada els fets i la tempesta política que desencadenaran enfrontant l’exèrcit amb els partits catalanistes.
Els militars de tot Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret d’un que planta cara de manera decidida i ferma als seus companys.
És el Tinent Coronel en cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida.
El seu nom és Francesc Macià i Llussà.
