Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona el novembre de 1905 tot just per assistir a l’assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya.

Elisabeth presencia espantada els fets i la tormenta política que desencaden enfrontant a l’exèrcit amb les forces catalanistes. Els militars de tot Espanya es solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un que planta cara de manera decidida i ferma als seus companys. És el tinent coronel en cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà.